ponterapia

musicoteràpia i sufisme

Presentació de l’Escola de Música i Musicoteràpia Turca i Sufí (Mètode de Musicoteràpia Dr.Oruç Güvenç)

Audio: 

(Cliqueu i escolteu Gülçemen, peça tradicional d'Àsia central interpretada en concert amb alumnes de l'Escola)

 

Es diu que la música és el llenguatge més antic, anterior inclús al llenguatge verbal i conceptual. I és que la música és el llenguatge de l’ànima. Aprendre música és per tant sinònim d’aprendre els secrets i la ciència de l’ànima. Quan nosaltres parlem de música ens referim sempre a un tipus de música que té a veure amb aquest origen. Totes les cançons del repertori de l’Escola tenen una dimensió terapèutica i espiritual perquè foren composades per savis músics que vivien i entenien la música desde el cor.

Per això diem que l’Escola uneix música d’arrel turca i espiritualitat sufí. Apart de la pràctica musical, la formació inclou també teoria de la musicoteràpia oriental i una aproximació a la filosofia i la meditació sufís. El repertori musical inclou cançons tradicionals d’Àsia central, peces de música clàssica turca del període otomà, i peces de música sufí d’arrel turca: 

Cançons de l’Àsia central:

Les cançons de l’Àsia central es caracteritzen per tenir totes elles una bellesa molt especial. La raó és que foren composades per pobles nòmades que viuen en estret contacte amb la natura. El producte d’aquesta fusió són unes cançons que porten en el seu interior la llavor d’uns valors relacionats amb aquesta manera d’entendre la vida: bellesa, alegria, pau, amor, harmonia, respecte, etc. Així, quan aprenem i toquem aquestes cançons anem integrant i desenvolupant també en nosaltres mateixos aquests valors. Aquesta és la raó principal d’estudiar-les. Una altra raó també important és que són cançons d’estructura simple i molt senzilles que permeten una iniciació a la música i a l’instrument.

Peces de música clàssica turca del període otomà:

Són peces de música clàssica que serveixen per iniciar-se en la ciència del makam de la música turca, que és el fonament per a la musicoteràpia. Tot i la seva aparent complexitat degut al sistema de microtons, són assequibles amb un mínim de pràctica. Com més partitures s’aprenen més recursos s’adquireixen per a la improvització, que és un dels principals objectius de la formació musical.

Peces de música sufí:

Totes les peces de música sufí que s’estudien són d’arrel turca i tenen molta antiguitat, inclús de varis centenars d’anys. Foren composades per alguns dels grans savis sufís passats i presents, i per això, tot i ser relativament senzilles, són profundament transformadores. La música sufí té la capacitat d’obrir un pas cap al cor, i ens ajuda així a desenvolupar la nostra essència espiritual més profunda. Quan aquesta part interior es desenvolupa té un efecte sanador sobre les altres parts: la ment, les emocions i el cos. Per això diem que la música sufí té també una clara dimensió terapèutica.

Objectius de la formació:

A continuació s’exposen els objectius bàsics que en acabar la formació l’estudiant hauria d'assolir:

  • Dominar l’execució musical de tots els temes del repertori amb un mínim d’un instrument. És aconsellable poguer-ho fer amb més d’un instrument.
  • Conèixer la tècnica de la Musicoteràpia receptiva i ser capaç d'improvitzar amb les tonalitats terapèutiques principals.
  • Conèixer els diferents ritmes bàsics de la música turca i poguer-los executar amb algun instrument ritmic i amb l’instrument d’acompanyament Dombra.
  • Conèixer i dominar la tècnica de la Musicoteràpia activa (moviments arquetípics, dansa del Sema, etc.).
  • Conèixer la història bàsica i els fonaments de la Musicoteràpia oriental d’arrel turca així com la concepció holística de la medicina dins la qual s’enmarca.
  • Conèixer la dimensió terapèutica de la música que s’estudia a l’escola.
  • Conèixer el marc teòric i pràctic del Sufisme dins el qual s’enmarca la música sufí, així com la simbologia de les peces sufís.

Material didàctic:

  • Les partitures dels 12 repertoris musicals es van enviant a l’alumne via mail a mesura que va accedint als diferents repertoris. S’envien també alguns apunts amb els continguts relacionats.
  • Llibre La dimensión terapéutica de la música en el sufismo: en aquest llibre apareix bona part de la teoria que s’estudia i es posa en pràctica durant la formació. S’utilitza també altra bibliografia relacionada amb les temàtiques de la musicoteràpia i del sufisme.
  • Cd’s de musicoteràpia oriental segons els diferents makams.
  • Cd’s amb exercicis d’improvització segons els diferents makams.
  • Cd’s de música tradicional d’Àsia Central i de música sufí.

Les classes:

Es fan a Barcelona, Girona, Granollers i Murcia. S'estructuren en tres trimestres l'any (a l'estiu no hi ha classe). Les classes poden ser mensuals o cada dues setmanes, depenent de la disponibilitat de l'alumne i dels espais.

A qui va dirigida l’Escola:

  • A persones amb ganes de fer un treball de creixement personal a través de la música.
  • A persones que concebin la música en la seva dimensió terapèutica i espiritual.
  • A estudiants interessats en la musicoteràpia.
  • A terapeutes que vulguin ampliar el ventall de recursos terapèutics.
  • A persones interessades en el Sufisme.

Nota Important:

Els alumnes que han passat per l’escola i els que hi ha actualment responen a diversos perfils i possibilitats: desde persones que han començat sense cap coneixement musical fins a músics amb la carrera de conservatori, desde estudiants que poden dedicar molt de temps a practicar fins a estudiants que tenen fills i una feina de vuit hores i poden assajar molt menys. I és que l’únic criteri que ha de comptar alhora de decidir fer aquesta formació és el de la ressonància: que ens enamori el sò d’algun dels instruments i que vulguem aprendre’l. La il·lusió per començar és el més important, tota la resta és secundari. El ritme el marcarà l’alumne mateix, que anirà progressant en funció de la seva disponibilitat per assajar individualment i en grup. Aquesta formació és per tant compatible amb tot tipus situacions personals i laborals.

I per acabar, unes paraules d’agraïment:

Aquesta Escola no hauria estat possible sense una persona estimada per molts: l’Oruç Güvenç, músic, musicoterapeuta i mestre sufí de Turquia. Ell va ser el nexe necessari per a que la genuïna tradició que representa arrelés a casa nostra. Nosaltres continuem aquesta funció de pont i aprofundim el projecte que ell va impulsar. Per tant, sempre agraïts amb el mestre i agraïts amb la tradició, tan antiga com viva, en la que l’Escola hi té les seves arrels. Us donem a tots la benvinguda,

Jordi Delclòs 

(Director de l’Escola)