ponterapia

ASSOCIACIÓ CULTURAL PONTERAPIA

Taller de Sema (dansa del gir) (una meditació en moviment)

Origens: Es diu que el Sema (samâ) és la cura i l’aliment de l’ànima. Mils d’anys enrera els xamans ja giraven sobre sí mateixos en els seus rituals sanadors, i encara ho fan. Fa més de vuit segles, però, Jalaluddin Rumi (Mawlana), el gran poeta místic sufí d’origen persa del S. XIII, va instaurar a Konya (Anatolia-Turquia) aquesta bella dansa giratòria en la forma que la coneixem avuí, transmesa per les cofradies sufís mevlevís fins als nostres dies.

Símbols: Tot l’univers gira. Podem aixecar la mirada i contemplar les galàxies, o el nostre Sistema Solar, o podem anar a les coses més properes, com la sang en el cos, o a les més minúscules, com els electrons i protons en els àtoms, i fins i tot observar el moviment helicoidal de les estructures del ADN... tot gira. La ciència ha confirmat que la condició fonamental de la nostra existència és aquest girar. La dansa del Sema imita aquest moviment de l’univers, ja que consisteix en girar en relació a un centre, en la direcció del cor, centre del nostre ésser.  Però el Sema té també d’altres símbols: la mà esquerra mira cap amunt, cap al cel, i la dreta cap a baix, cap a la terra, simbolitzant que els dons espirituals que rebem els donem a la humanitat. Establir una circulació constant entre el rebre i el donar és un dels principis de la salut, ja que allò contrari és el bloqueig i la malaltia. Un altre dels simbolismes del gir és que, segons l’Alcorà, mirem allà on mirem només hi veurem el rostre de Déu. I és que, com diu el gran sufí andalusí de Murcia Ibn ‘Arabī (S. XII-XIII): “la creença de que tu i Ell són dues coses separades és errònia: només Déu (Al·lah) existeix”.

Dimensió terapèutica: Nosaltres utilitzem el Sema com a camí de desenvolupament espiritual, però també com a teràpia; de fet ambdós aspectes estan estretament relacionats. El Sema afavoreix l’autoconeixement, ja que la música i la dansa estimulen l’audició interior (“samâ” vol dir literalment “audició”). Així, d’una banda el Sema actua de mirall on un es veu a sí mateix des de la distància meditativa, cosa que permet la transformació i integració d’aspectes difícils de nosaltres mateixos, i de l’altra, els estats extàtics que s’assoleixen amb la pràctica continuada produeixen una profunda transformació, ja que la música i la dansa afavoreixen l’expressió de les possibilitats positives latents en el nostre interior, com l’Amor o la compassió, així com l’accés al coneixement superior i essencial. Els sufís parlen de la unió amb l’Amat, i tota la seva pràctica s’enfoca a aquest objectiu, i per això s’ajuden de la música i la poesia.